Hi ha un petit poble d’Àvila anomenat Vita on l’alcalde entreté els seus veïns durant les festes de San Bartolo dalt d’un escenari cantant cançons que ni a l’edat mitjana tindrien cap sentit. "Me encontré una niña sola en el bosque, la cogí de la manita y me la llevé a mi camita. Le eché el primer caliqueño, el segundo y en el tercero ya no quedava leche". Si hi ha una cosa més fastigosa que la lletra d’aquesta cançó és escoltar l’alcalde cantant-la i el públic seguint-li el rotllo entre rialles i aplaudiments. Cert és que estem envoltats de cançons reggaetoneres masclistes, que cosifiquen i anul·len la dona. Però això ho permetem perquè entra dins del model patriarcal en què vivim i no deixen de ser una representació de la nostra societat. Però si permetem que s’aplaudeixi i es canti no només a la cultura de la violació, sinó a la pederàstia, estem totalment perduts com a societat.