Les intervencions que van fer ahir el president del Govern, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, van aportar només una mica de llum sobre el nou finançament de les comunitats autònomes, després de la polèmica suscitada per la decisió de concedir un tracte fiscal singular a Catalunya. No obstant, en cap de les dues compareixences es va fixar l’impacte econòmic que aquesta proposta tindrà sobre els pròxims pressupostos generals. Més important encara, Sánchez tampoc va aclarir com es pot portar a terme una reforma de tanta envergadura sense consensos polítics més amplis que el to de la seva intervenció no facilita precisament. En particular, amb el Partit Popular, que governa 12 de les 17 comunitats, però també amb algunes de les forces que li van donar el seu suport en la investidura i que desconfien del pacte assolit amb Esquerra Republicana. Al Senat, la vicepresidenta Montero va defensar de manera contundent la constitucionalitat de l’acord amb ERC, basant-se en l’article 156.2 de la carta magna, que permet delegar competències de l’Estat, i va assegurar que la singularitat amb una comunitat no és incompatible amb la igualtat de tracte a tots els espanyols. No s’ha d’objectar res a aquesta teoria, però passar de les paraules a la pràctica implica una proposta que permeti a totes les autonomies disposar dels recursos necessaris per atendre els serveis públics essencials que presten. Amb un model que, a més de just, ha d’estar basat en l’equitat entre els espanyols, i ha de ser viable des del punt de vista dels comptes públics. Un extrem sobre el qual la ministra va aportar poques dades.