En els últims anys, la presència de vigilants de seguretat privada i de treballadors encarregats del control d’accessos s’ha anat fent cada vegada més freqüent en les festivitats i actes populars organitzats pels ajuntaments catalans, per l’associacionisme local amb suport públic o pels diversos festivals estiuencs d’iniciativa privada o pública. Aquesta incorporació de personal contractat i uniformat ha anat creixent en els últims anys i va ser especialment visible quan, en el primer estiu després de la pandèmia, va ser necessari implementar provisionalment mesures de control d’aforaments, i a més les alertes sobre baralles i agressions en l’oci nocturn es van disparar. Però aquesta pràctica s’ha consolidat perquè aquest augment de l’agressivitat, en el transcurs d’actes multitudinaris o aprofitant la foscor en llocs apartats, no ha disminuït, sinó al contrari.