Eivissa del nord

"Cantàbria no serà Eivissa". Això diu un mur del mirador de Los Tranquilos, a Ribamontán al Mar, a la vista de qualsevol persona que aquests dies recorri la ruta dels penya-segats, entre les platges de Loredo i Langre. La pintada és la resposta dels veïns a la massificació turística, la gran infestada d’aquest estiu i de la qual tant es parla arreu del país. Temen que arribarà ben aviat al seu municipi després que un promotor immobiliari va anunciar que vol convertir aquest enclavament gairebé verge de la costa càntabra en "l’Eivissa del nord", amb vivendes, un hotel i un camp de golf. La frase em convida a la reflexió després que el meu jo turista i senderista aquest any decidís renunciar a l’ardor del Mediterrani i traslladar-se al nord. Perquè tots som o hem sigut turistes, ja sigui de curt, llarg o mitjà recorregut, en algun moment de la nostra vida, cosa que convé recordar en ple debat sobre una massificació que afecta tots els territoris, encara que sigui en una gradació diferent. Ningú dubta que el moment de repensar el turisme és ara, ni tan sols el mateix sector. Es tracta d’una activitat amb un impacte econòmic que no es pot menystenir, però que ha de ser sostenible i deixar una empremta més petita, tant en el medi ambient com en la població local. Convé una àmplia reflexió amb les aportacions d’especialistes, administracions públiques i agents econòmics i socials. Sempre serà millor que limitar-se a una mera successió de pedaços inconnexos per territoris o per segments d’activitat, com els pisos turístics. Encara que és possible la imposició de restriccions, el meu jo turista prefereix la introducció de mesures positives que ja hi ha en països com Dinamarca. Refugi climàtic per als viatgers que fugen del sud, ha decidit implantar bonificacions als visitants que siguin respectuosos amb el medi ambient i demostrin que cullen les escombraries o viatgen en transport públic. Per prendre’n nota.

El més llegit