Amb el pas dels anys, les convencions dels dos grans partits nord-americans han deixat de ser el lloc on el poder es feia corpori (no a la pista on es reuneixen els eufòrics delegats, sinó a les habitacions tancades, carregades de fum dels cigarros, com diu l’argot polític nord-americà) per centrar-se en l’important en l’era de la política-espectacle: la comunicació, la propaganda, l’escenificació. Pocs ho van entendre millor que Barack Obama, que, com a senador d’Illinois en la convenció del 2004, es va donar a conèixer amb un discurs espectacular, i en la del 2008 va il·luminar el cel de Denver, no amb la seva millor oratòria, però sí amb una al·locució indubtablement presidencialista. En quatre anys, de convenció a convenció, aquell talent polític es va convertir en president.
El primer ‘cliffhanger’ de Kamala Harris
Chicago tanca amb la coronació de la vicepresidenta la primera fase de l’estratègia demòcrata davant Trump i inicia una campanya exprés molt incerta

El primer ‘cliffhanger’ de Kamala Harris
Temes:
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança