El Govern del president Illa ha començat a caminar amb la promesa de governar per a tothom, expressió que ja s’ha convertit en el primer lema del nou Executiu. Amb aquesta declaració d’intencions, que evoca l’ideal del consens, el nou Govern pretén diferenciar-se dels immediatament anteriors, tots ells de signe independentista –a excepció probablement de l’últim executiu liderat per Pere Aragonès que va poder mantenir-se sent molt minoritari precisament gràcies a suports plurals i a la recerca de consensos–, que es van sustentar en un ideal oposat, el de la majoria. D’aquí ve que totes les seves decisions, fins i tot les més ignominioses, com les que es van adoptar els dies 6 i 7 de setembre del 2017, es fonamentessin precisament en la idea que disposaven de la majoria, entengui’s parlamentària, perquè en vots l’independentisme no ha sigut mai majoritari, llevat que es tracti de donar per bona la trampa de comptabilitzar el percentatge de vots d’un PDECat que el 2021 no va produir representació i del qual l’independentisme es va apropiar per poder dir, falsament, que per primera vegada sumaven més de la meitat dels sufragis.