La ciutat com a gran terrassa

En els últims cinc anys, les terrasses cobertes de Barcelona han guanyat un 32% de superfície. L’ajuntament hi hauria de posar un límit, com ha fet amb els lloguers turístics

La ciutat com a gran terrassa

En els seus orígens, una terrassa era una zona de terra aplanada per utilitzar alegrement davant de casa. Després es va pavimentar amb terra cuita. Però avui dia el més comú és anomenar terrassa –allò de terrassa coberta no arrela– el lloc per prendre alguna cosa al carrer. A Barcelona en tenim 6.545. Són una alegria, tant a l’estiu per estar a la fresca com a l’hivern per deixar-se acariciar pel sol. El nostre clima reclama terrasses i a Espanya som els reis mundials d’anar a fer el beure. No en va la famosa cadira Barcino d’alumini lleugera i apilable, dissenyada i fabricada aquí, es coneix com a Spanish Chair. Les terrasses són, a més, una sana extensió de casa nostra, sovint diminuta. ¡Visca les terrasses! La qüestió, però, és que solen ser al carrer. I fins fa poc, totes estaven a sobre de les voreres. I les voreres són per desplaçar-se, traginar mercaderies, empènyer el carro... L’espai públic és or. Les calçades per a vehicles ocupen el doble que les voreres, i aquí és on s’amuntega tot: gent, bancs, vegetació, fanals... i terrasses.