Visitem uns amics que passen l’estiu en un poble perdut del Pirineu. Calma, vistes precioses, bon menjar i nits fresques. Ens demanen, això sí, que els guardem el secret, el privilegi. No volen que el poble se’ls ompli de curiosos que destorbin aquella tranquil·litat. No volen motos ni ciclistes de diumenge al matí. I jo els entenc: no és el primer cop que visc una situació semblant. Hi ha un gorg per banyar-se amb una aigua transparent que és espectacular, et diu algú, una cala on estàs sol en ple mes d’agost, te l’ensenyo però sobretot no ho comentis. Tothom coneix l’alegria de compartir amb els amics allò que és especial, però alhora la por de perdre-ho. Penso en el caçador de bolets que no et revelarà mai els seus llocs secrets, on torna cada any per omplir la cistella, igual que el periodista no comparteix les seves fonts d’informació.