Les persones que patim d’ansietat tendim a fer una muntanya del no-res. Entre tots els escenaris possibles, visualitzem sempre el pitjor i el pànic a la mort apareix com a mínim una vegada al dia. Però d’un temps ençà s’ha estès una nova fase de la malaltia que afecta cada vegada més persones. Es tracta de l’ecoansietat. L’angoixa constant provocada per la degradació del medi ambient. És el preu psicològic que paguem pel canvi climàtic. No poder suportar veure una aixeta oberta, una bossa mal reciclada o les imatges d’un incendi a la televisió. El nostre planeta està malalt i sembla que ja no hi ha cura. No sabem quants anys li queden, però el final és imminent. És així, ens l’hem carregat. L’agenda 2030 no aconseguirà res, només crear-nos més ecoansietat a l’adonar-nos que el poder global no se’n fa responsable ni pren les mesures oportunes.