L’altre i Puigdemont

No serà un estiu plàcid. No anem ja a la guerra d’Ucraïna –incansable al descoratjament– ni a l’explosiva situació entre Israel i l’Iran. Quedem-nos més a prop. França té unes finances públiques pitjors que Espanya –amb expedient obert a Brussel·les– i a més el president, Emmanuel Macron, haurà de nomenar, després dels Jocs Olímpics, un primer ministre que, gairebé segur, no tindrà majoria parlamentària. Però ara està en "treva olímpica", pendent de si és un dels cinc països amb més medalles. Per pocs dies. Més preocupant és el cas de la Gran Bretanya. Els laboristes del moderat Keir Starmer van guanyar les eleccions, però, després de l’assassinat de tres nenes (6,7 i 9 anys) que a les xarxes socials es va atribuir a un immigrant sirià (fals), el país porta una setmana de protestes molt violentes amb policies ferits i més de 300 detinguts. Tot muntat per grups d’extrema dreta que diumenge passat van calar foc a dos hotels que allotjaven immigrants. Sembla que la decisió de no traslladar a Ruanda immigrants irregulars ha excitat els que estaven més tranquils amb una ministra de l’Interior conservadora per a qui la Gran Bretanya "estava sent envaïda". I greu pot ser la caiguda de les borses mundials la setmana passada (l’Ibex un 4,40%) a causa que les dades d’atur americà –que va continuar creixent– eren pitjors de l’esperat. ¿I si la Reserva Federal es va equivocar mantenint els tipus d’interès en el 5,50%, els més alts en 23 anys, i arribava la recessió? Fins fa pocs dies, la baixada de tipus era una bona notícia, ara inquieta molt i l’índex Vix (el de la por) de la borsa americana ha pujat de 40 a 60 punts, el més alt des de la pandèmia. Molts nervis. La borsa de Tòquio ha agreujat les coses per l’última pujada de tipus i l’apreciació del ien. De sobte, els que van invertir endeutant-se en iens pateixen. A Espanya els indicadors econòmics del primer semestre de l’any són bons i les empreses de l’Ibex han augmentat beneficis (AENA, 33%; Telefónica, 29%; BBVA, 28%; CaixaBank, 25%; Seat, 9%). No poden queixar-se. Però com que vivim al món, ningú ha de dir que "l’economia va com un tret" perquè continuem amb problemes (atur baixant, però en l’11%) i qualsevol ensopegada seriosa de l’economia mundial ens pot sacsejar. I d’estabilitat tampoc anem sobrats. A Catalunya, Salvador Illa ha guanyat i ha sabut pactar amb ERC i els Comuns. Si té majoria, no té sentit que Carles Puigdemont vulgui complicar –o impedir– la investidura tornant i fent-se detenir. La llei és llei Puigdemont no hauria de ser detingut perquè la llei d’amnistia –agradi o no– ja és llei. El Tribunal Suprem no pot ignorar-ho. Però és absurd que digui que ERC tindrà la culpa de la seva detenció per pactar amb el PSC. El Tribunal Suprem –costa entendre-ho– nega l’amnistia a Puigdemont. Com a Jordi Turull (Junts) i Oriol Junqueras (ERC) que continuen inhabilitats. La diferència és que Turull i Junqueras estaven condemnats i presos i es van beneficiar de l’indult parcial de juny del 2021. Això no és culpa ni d’ERC ni del PSC.

L’altre i Puigdemont

Sembla absurd que el Suprem negui a l’expresident una amnistia

El més llegit