Trenta-set hores i mitja

"Seria com regalar 12 dies de vacances a l’any pagades per l’empresa", va sentenciar, contrariat, el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi. El rebuig més contundent el protagonitza Foment del Treball. Javier Ibars, director de relacions laborals, promet "una oposició total, frontal i absoluta" a la reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals, que promou el ministeri de Yolanda Díaz, juntament amb els sindicats. La vicepresidenta vol tancar la negociació al setembre. L’agost és mes de vacances (s’entén que pagades per l’empresa o estalviades pels treballadors autònoms; aquells que necessàriament senten una disposició més gran a treballar tot el que puguin i gaudeixen de millor salut, tenint en compte les condicions de les seves baixes laborals, és clar). El 2024 s’arribaria a les 38,5 hores setmanals. I el 2025, a les 37,5 hores. A la pràctica, doncs, representaria una pujada salarial, ja que es treballaria menys temps i es cobraria el mateix sou, quan s’estaria produint menys. I aquí tenim el quid de la qüestió. L’economia espanyola pateix un gran problema estructural: la baixa productivitat. Passen els anys i les dècades, i el nostre país es mostra pràcticament incapaç d’escurçar la bretxa de productivitat que el separa de la resta dels països de la UE i, en especial, de les tres principals economies europees, França, Itàlia i Alemanya. ¿Per què un paleta de Càceres, quan treballa a Múnic és més productiu? ¿Potser els teutons li contagien des de la bastida un entusiasme desafurat per l’eficiència laboral? Estudis, com el de CaixaBank Research del 2023 o els del mateix Banc d’Espanya, ens demostren que la causa principal de la bretxa de productivitat és el dèficit significatiu en el nivell de formació dels empresaris espanyols respecte a la mitjana europea. Un altre aspecte clau és la mida de les empreses. I és que la productivitat de les grans companyies a Espanya duplica la de les petites i mitjanes. Aquí al voltant del 35% de l’ocupació està en les empreses de més de 50 empleats; mentre que a Alemanya està en el 66%. Així doncs, caldria potenciar el creixement de les empreses micro, petites i mitjanes; però, en primer lloc, cal formar i educar l’empresariat perquè implementi models de gestió i eficiència en les seves organitzacions. Acabo amb la llista de causes subjacents a la baixa productivitat. La primera precisament apunta a les jornades laborals llargues. I després vindran altres factors, com que els períodes de descans són curts, que falta motivació, que el personal és insuficient i sovint no està ben capacitat, que les condicions laborals són dolentes o que no es disposa de les eines de treball adequades per a un bon acompliment. En comptes d’enrocar-se a no voler reduir la jornada laboral, posin l’accent a augmentar la productivitat. Els suggereixo que comencin per educar-se.

El més llegit