Em cauen bé les mosques. Crec que m’influeix Antonio Machado: "Vosotras, las familiares, inevitables, golosas / (...) vosotras, amigas viejas, me evocáis todas las cosas". Sens dubte, no hi ha bitxo més familiar que la mosca. Ni més testimoni mut de la nostra vida. Encara que ho sigui només durant vint-i-vuit dies, perquè això és el que dura de mitjana la seva, la d’una mosca domèstica mascle i amb sort (és a dir, alimentada i sense perills). Així que per ser en realitat testimonis de les nostres vides, caldria un llinatge complet de mosques. Una cosa que s’aconsegueix en poc temps, per cert. Les femelles poden posar sis-cents ous per vegada, i al cap de vint-i-quatre hores neixen les larves, que en tres dies seran mosques. 600 mosques cada tres dies no sembla mala mitjana. Això significa, si la meva aritmètica no falla, que d’una sola mosca en menys d’una setmana en poden néixer unes noranta mil. Sens dubte, el món és de les mosques, com sembla que elles saben bé. I parlem només de la mosca comuna, al nostre país hi ha 52 espècies més, incloent-hi les intel·ligents mosques de la fruita, a les quals els científics veneren i dediquen hores d’estudi i molts articles saberuts.