S’ha mort la meva gossa i em sento terriblement trista. L’asfíxia ha entrat a casa meva aquests dies per partida doble; d’una banda per la sufocant calor i, de l’altra, per la pesada tristesa. Tothom comprèn la baixada d’ànim que provoquen les tòrrides temperatures, però la pena que et travessa fins a trencar-te en dos per la pèrdua d’un animal continua sent –encara avui– un dol incomprès.
Dol
La meva gossa: la meva família
Afecte.Una noia fa un petó a un dels gossos que busquen amo, ahir. /
Temes:
El més llegit
- Miguel Bosé: "No soc ‘woke’, no soc beneit, ni ho seré mai"
- El gran aparador del Palau de la Música
- Barcelona culmina el parc de Glòries amb l’estrena de la seva plaça central el 26 d’abril
- Moren dos motoristes al xocar amb un cotxe que va envair el carril contrari a Riudarenes
- Qui hi ha darrere de les universitats privades: un negoci en què irrompen els fons, però controla l’Església