Els ciberdelictes han experimentat l’últim any un augment exponencial que l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe) xifra en un 21,5% en relació amb el 2022. Les autoritats europees, per la seva banda, consideren que el 2024 es viu la ràtio més gran de risc cibernètic de la història i, segons la Guàrdia Civil, el 84% de les estafes ja es porten a terme a internet. Són dades que tendeixen a augmentar per la dependència cada dia més evident dels ciutadans respecte a les noves tecnologies i per la proliferació de maniobres, trucs o operacions sofisticades de què es valen els delinqüents per cometre delictes que s’estenen tant en l’àmbit privat com en l’empresarial, amb més de 4 milions de dispositius vulnerables a tot Espanya. De fet, estem tots exposats a pràctiques que van des del buidatge de comptes bancaris a través del robatori de credencials i contrasenyes (l’anomenat phishing o mètode de suplantació), el carding (o duplicació de targetes de crèdit), l’smishing (a través de missatges de whatsapp) o el vishing, mitjançant trucades. Tots aquests procediments es basen en l’engany, en l’accés fraudulent a credencials, en la denegació de serveis mitjançant la inhabilitació dels sistemes o en el segrest de dades i la posterior extorsió per recuperar la normalitat. La introducció dels anomenats troians, un codi maliciós que penetra en el programari, permet el control a distància i provoca la indefensió més absoluta.