Elecció transcendental a Veneçuela

L’avantatge d’entre 20 i 25 punts que les enquestes donen a Edmundo González Urrutia, candidat de l’oposició, confereixen a l’elecció presidencial de demà a Veneçuela una importància transcendental. Amb el país sumit en una crisi econòmica irremeiable, amb un flux permanent d’emigrants que fugen d’una nació empobrida, es presumeix que amb prou feines tindran repercussió els anuncis d’última hora de Nicolás Maduro sobre acords per a l’explotació de jaciments de gas i petroli tancats amb companyies estrangeres. La impressió que s’imposa és que el president sortint ha dilapidat el vincle amb els que van constituir la base històrica del chavisme i avui semblen disposats a buscar la sortida a la seva frustració votant el conglomerat polític de centre i de dreta que recolza la candidatura d’Edmundo González Urrutia, transsumpte de la fallida de María Corina Machado, inhabilitada pels tribunals. El desenvolupament de la campanya ha demostrat que la neutralització de Machado amb prou feines ha erosionat les expectatives electorals de l’oposició. González Urrutia era un desconegut fa només uns mesos, però ha sabut sotmetre’s a la dinàmica de la seva mentora. La mobilització dels seguidors de Maduro sembla no haver tingut impacte en la intenció de vot dels veneçolans, malgrat el dramatisme escènic de moltes de les intervencions del president, que va arribar a pronosticar un bany de sang si guanya l’oposició. Un moment a partir del qual moltes mirades es van dirigir a les casernes, on la influència del chavisme és un fet, tot i que no hi ha cap senyal que els uniformats vulguin trencar la neutralitat institucional. Estan justificades, en canvi, les sospites que el Govern va posar tota classe de traves administratives al vot exterior de vuit milions de veneçolans –el 25% del cens–, integrants majoritàriament de l’exili econòmic. Una dada que no és irrellevant i amb una influència en el resultat que és difícil de determinar, tenint en compte la previsible abstenció dels votants que resideixen a Veneçuela i que, segons es preveu, perjudicarà més Maduro que Urrutia, perquè a aquest últim, assistit per Machado, se li reconeix una capacitat més gran d’activació del vot i fins i tot de captació d’antics electors chavistes. Una situació que justifica les incògnites que planteja la gestió de l’escrutini per part del Govern i del Partit Socialista Unit de Veneçuela, els dos fronts del poder chavista, que acumula precedents d’intervencions postelectorals quan el resultat li ha sigut advers en alguna cita electoral, com la Constituent de 2017. Les crides de diversos dirigents llatinoamericans d’orientació progressista, com el cas de Lula da Silva, que han manifestat preocupació pel desenvolupament del recompte, són un senyal inequívoc que els dubtes estan justificats, i no per la possible manipulació del vot electrònic, sinó per la certificació final del resultat, una cosa que és competència de la Comissió Nacional Electoral, una instància controlada pel Govern, tot i que és teòricament independent. És clar que si hi ha una manipulació de l’escrutini, tindrà una repercussió interior i exterior fins i tot més gran que la previsible victòria de l’oposició un quart de segle després que Hugo Chávez assumís la presidència per primera vegada.

Elecció transcendental a Veneçuela

Els dubtes sobre la gestió de l’escrutini envolten uns comicis en què l’oposició aspira a guanyar Maduro

El més llegit