Des de fa alguns anys a Espanya hi ha un descontentament generalitzat cap als partits polítics. Així ho revelen els baròmetres del CIS que de manera continuada constaten que els partits i el comportament dels polítics són percebuts per part de nombrosos ciutadans com el principal problema d’Espanya. Per mirar de capgirar aquesta imatge negativa els partits han emprès diverses accions, entre les quals destaca la introducció de mecanismes més inclusius en la presa de decisions amb l’objectiu d’aparèixer més democràtics i participatius. Per això, en molts partits que no tenien aquesta tradició, han proliferat eleccions primàries per elegir líders i candidats mentre s’han estès les consultes internes, especialment en relació amb la política d’aliances, és a dir, amb els acords electorals. Però es dona la circumstància que ben sovint aquests mecanismes serveixen als dirigents per evitar prendre decisions difícils, en particular quan hi ha diverses opcions i la militància i l’electorat estan dividits, cosa que els permet socialitzar així els eventuals costos de la decisió i argumentar que aquesta decisió no és només cosa de les elits.