El nou Port Olímpic

Feia broma fa ja molts anys Pasqual Maragall dient que Barcelona era tan desconeguda que, quan es divisava un avió, els ciutadans havien de fer el màxim soroll perquè el món n’advertís l’existència. Aquest va ser el repte i el gran èxit dels Jocs Olímpics del 92, que van comptar amb el ferm suport del municipi socialista, de la Generalitat de Pujol, del Govern de Felipe González i de –una figura de vegades injustament oblidada– Joan Antoni Samaranch, el president del Comitè Olímpic Internacional. Els Jocs del 92 van posar a Barcelona al món, van permetre una gran transformació de la ciutat –sense ells les rondes haurien trigat molt– i van obrir Barcelona al mar amb infraestructures com el Port Olímpic. Després el Fòrum 2004, un afany de l’alcalde Clos, va prosseguir la recuperació del front marítim. Avui Barcelona ja és una gran capital turística que té les molèsties d’un turisme massificat i incontrolat. No interessa ja augmentar el nombre de visitants, sinó ampliar la temporalitat –més enllà dels mesos d’estiu–, així com l’esfera geogràfica, l’interès cultural i econòmic i la capacitat de compra. Aquí hi ha l’èxit del Mobile. Per això l’aposta per la Copa Amèrica de vela, una prestigiosa i molt seguida competició esportiva que interessarà a un públic diferent dels visitants (excessius) de cap de setmana, atrets per preus relativament baixos i per la baixa fiscalitat de les begudes alcohòliques. I la Copa Amèrica permetrà també el renaixement del Port Olímpic, que no havia seguit l’evolució imperativa cap a la qualitat. El nou Port Olímpic tindrà una superfície més gran, 4.100 metres quadrats, uns 3,6 milions de visitants a l’any i generarà uns 200 llocs de treball. Són càlculs, potser optimistes, de l’ajuntament, però un objectiu assumible. La inauguració serà en l’entorn del 22 d’agost –l’inici de la Copa Amèrica–, però les instal·lacions ja es van obrint progressivament. Disset empreses que s’instal·laran a 50 locals ja han contractat –a cinc anys– el 50% de la superfície total. I es calcula que després de la Copa Amèrica se superi el 70 o 80%. La clau de l’èxit raurà en la diversitat dels tres eixos contemplats. El primer seran els locals dedicats a tot allò relacionat amb l’economia blava, amb el mar, un sector en expansió. El tradicional Saló Nàutic és una altra cosa, però sí un precedent. El segon eix serà el Balcó Gastronòmic, que ja compta amb 11 restaurants i tres botigues gastronòmiques que estan començant a obrir. I el tercer, l’anomenat Dic del Recer, un passeig de 500 metres que s’endinsa al mar i un lloc privilegiat per seguir les regates. El nou Port Olímpic pot ser una gran zona en la qual l’oci, l’activitat comercial i la contemplació del mar es complementin. Ara falta que l’Ajuntament de Barcelona, amb celeritat, executi les obres imprescindibles per millorar la connectivitat amb la ciutat i la platja de la Mar Bella. És un projecte ambiciós que necessitarà vigilar-se dia a dia. Requerirà gran atenció de l’ajuntament perquè sigui un nucli de la ciutat que atragui també un turisme de més qualitat. No s’ha de repetir la incúria que va portar a la decadència del vell Port Olímpic, el del 92.

El nou Port Olímpic

Es tracta d’un projecte ambiciós que necessitarà vigilar-se dia a dia i requerirà gran atenció

El més llegit