L’estiu ja ha instal·lat el campament. Fa calor. Gairebé tant com a Comala, el llogarret imaginari que Juan Rulfo es va inventar passejant pels carrers del seu poble natal, a l’estat de Jalisco; mentre el vent bullent udolava entre arbres i casuarines, el cap li va fer un clic: es tractava del murmuri dels morts, que saludaven els que anaven arribant. "La calor és tal a Comala que, els que allà moren, a l’arribar a l’infern tornen a buscar la manta", va escriure Juan Forn en un dels articles espaterrants que publicava en la contra del diari argentí Página/12. Repeteixo la frase, la de la manteta a l’avern, per donar-me ànims quan toca dosificar l’aire condicionat per la sinusitis i el mal de cap. La llum i la longitud d’aquests dies són impagables, però suporto malament la calor i l’energia nerviosa de la canícula, aquesta galbana amb un brunzit de vespes neuròtiques al seu interior.