L’estiu ja ha instal·lat el campament. Fa calor. Gairebé tant com a Comala, el llogarret imaginari que Juan Rulfo es va inventar passejant pels carrers del seu poble natal, a l’estat de Jalisco; mentre el vent bullent udolava entre arbres i casuarines, el cap li va fer un clic: es tractava del murmuri dels morts, que saludaven els que anaven arribant. "La calor és tal a Comala que, els que allà moren, a l’arribar a l’infern tornen a buscar la manta", va escriure Juan Forn en un dels articles espaterrants que publicava en la contra del diari argentí Página/12. Repeteixo la frase, la de la manteta a l’avern, per donar-me ànims quan toca dosificar l’aire condicionat per la sinusitis i el mal de cap. La llum i la longitud d’aquests dies són impagables, però suporto malament la calor i l’energia nerviosa de la canícula, aquesta galbana amb un brunzit de vespes neuròtiques al seu interior.
Onada de calor
Viatge al voltant de la meva habitació
En l’època romàntica el desplaçament constituïa un ritu de passada. Ara no sembla que hi hagi expiació en la vivència turística. Vacances a casa, ¿i què?

cultura/La escritora Eva Baltasar, fotografiada en su casa de Cardedeu..jpg /
El més llegit
- Els funcionaris de la Generalitat no cobraran fins a l’octubre la paga de fins a 625 euros pels retards pendents
- El nen de "la tranquil·litat" a les piscines de Terol parla 13 anys després: "Un dia vaig arribar amb el pit enfonsat i un ull morat a casa"
- La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes
- Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu
- "Me l’han jugada. Agafeu-los i mateu-los"