Una orella tirada a la gespa

Calor i insomni confabulats em mantenien desperta, mirant la tele, quan va saltar la notícia. Al principi no emetien imatges; tan sols un titular recorria el faldó de la pantalla donant voltes sobre si mateix, com una cinta de Moebius: "Disparen contra Donald Trump durant un míting a Pennsilvània". ¿Com? ¿Un atemptat a només quatre mesos de les presidencials? Ni en el pitjor dels malsons caniculars. Després se’l va veure amb el rostre ensangonat, envoltat de guardaespatlles, puny enlaire, "¡lluiteu!, ¡lluiteu!, lluiteu!". El tall de la dalla va passar fregant-lo. La bala anava destinada a la base del crani, però un moviment sobtat, aquell gest tan peculiar de mirar a un costat mentre parla, el va salvar de la parca. Un centímetre, potser menys. Per un no res. La vida i la mort a cara o creu. Estretes les files del Partit Republicà al voltant seu, Trump encapçala avui la majoria de les enquestes amb l’orella dreta embenada; el projectil li va arrencar un tros de cartílag de la part superior, una imatge que, en una alambinada associació d’idees, remunta a un altre pavelló auricular, el que apareix a la pel·lícula de David Lynch Vellut blau (1986). Potser recorden l’inici: la vida transcorre mansa en un poble fuster nord-americà. La càmera recorre una d’aquelles urbanitzacions de vivendes unifamiliars de classe mitjana, mentre sona la cançó Blue Velvet de Bobby Vinton: reixats blancs, roses i tulipes grogues; passa una bandada de nens cap al col·le, una mestressa de casa assaboreix una tassa de cafè davant el televisor, un jubilat rega el seu jardí. De sobte, el focus se submergeix en la gespa, avança per un túnel de foscor verdosa i s’atura en una orella humana, pútrida ja, coberta de formigues. Una orella retallada, una orella que havia escoltat massa. Un fet sinistre batega sota la bellesa i la suposada placidesa. La cara b del somni americà. Els Estats Units habiten en una realitat violenta. Thomas Matthew Crooks, l’home que va intentar matar el candidat republicà, va fer servir un fusell semiautomàtic AR-15 que el seu pare havia comprat legalment poc abans, una arma capaç d’efectuar deu trets per segon, que ve a costar uns 450 euros, la mateixa que ha sigut utilitzada en massacres perpetrades en escoles, centres comercials i llocs públics els últims anys: Connecticut, Nevada, Texas, Califòrnia. El rifle més popular. De la mateixa forma, el discurs polític s’ha anat carregant de pólvora fins a desembocar en l’assalt al Capitoli. ¿Aconseguirà l’intent de magnicidi temperar el clima? Un aire messiànic envolta aquestes eleccions. Alguns adeptes a Trump estan convençuts que l’ha salvat la mà de Déu, mentre que Joe Biden, malgrat el seu visible deteriorament cognitiu, havia dit que no abandonarà la cursa llevat que el Totpoderós baixi a demanar-l’hi. Ara, ha tornat a agafar la covid. Pinten bastos per al Partit Demòcrata; només podria salvar-los un espectacular gir de guió en la convenció de l’agost (¿Michelle Obama?). O potser un altre miracle.

Una orella tirada a la gespa

La bala anava destinada a la base del crani, però un moviment sobtat el va salvar de la parca. Per un no res. La vida i la mort a cara o creu

El més llegit