Era el mes de març. Acabaven d’arribar a Navona les últimes proves del seu últim llibre, Un llegat. Es confirmava el pitjor: havíem de tornar a ajornar-lo, feia falta una altra revisió, encara hi havia incoherències, salts temporals, repeticions evitables. Calia tornar a posposar la sortida del llibre. ¿I ara com ho dic a la Rosa?, em vaig dir. Em vaig empassar saliva, i li vaig trucar. Rosa, li vaig dir, no sortirem per Sant Jordi, l’ajornem al maig.