Pel que sembla, està previst que el musical Malinche, el que dirigeix el productor Nacho Cano, creui l’oceà el març del 2025, però no estic gaire segura de com serà l’acollida a Mèxic, on descansen els ossos d’Hernán Cortés. No gaudeix allà de gaire bona premsa el conqueridor extremeny. Si més no, sembla arriscat orquestrar un espectacle per tal d’impugnar la llegenda negra entorn de la conquesta, un assumpte de complexitat endimoniada que potser convindria abordar amb més humilitat. El muntatge reivindica també l’idil·li entre Cortés i Malinche (molt més que la seva traductora al nàhuatl), però no sembla gaire prudent extrapolar la idea de l’amor romàntic al segle XVI, sobretot quan la Malinche (Malintzin, Mariana després) va ser una de les 20 esclaves entregades com a tribut als espanyols. ¿Una traïdora o la mare del mestissatge? Mèxic continua formulant-se preguntes identitàries en el laberint de la seva soledat. Però tampoc fa falta posar-se formidable: Malinche és només un espectacle, un xou, un divertiment. D’acord.