Marta Ferrusola va conviure des dels seus anys de primera dama catalana amb l’expressió "això és una dona". Semblava feliç amb aquesta denominació. La frase no feia referència a les seves pròpies qualitats. Estava relacionada amb ser el suport perfecte de l’home que havia de liderar l’empremta política del país. La dona perfecta, la mare disposada, la confident hermètica i, si hi aprofundim més, la recaptadora sibil·lina. Els que ja tenim uns anys recordem una fotografia el 1980 a casa de la família Pujol Ferrusola. Feia poc de la seva elecció com a president d’una desconeguda Generalitat. La instantània mostra el matrimoni i els seus set fills asseguts al voltant d’una taula, una cassola de macarrons, una gerra d’aigua, nou gots i unes estovalles de quadres. Representaven la humilitat burgesa i poc ostentosa en un pis a la zona alta de Barcelona, a General Mitre. Un pis que havia d’estar ja pagat, entenent que Jordi Pujol era en aquella època més banquer que polític.