L’acord aconseguit per conservadors, socialdemòcrates i liberals per proveir els càrrecs de presidenta de la Comissió Europea (Ursula von der Leyen), de president del Consell Europeu (António Costa) i de l’alta representant per a la Política Exterior i de Seguretat (Kaja Kallas) garanteix la continuïtat en les línies mestres del que ha fet la Unió Europea en els últims cinc anys, assegura l’estabilitat gràcies a una majoria suficient al Parlament i deixa la porta oberta a ampliar-la en casos concrets mitjançant el vot dels eurodiputats verds. Ni l’enuig de la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, per no haver participat en les negociacions, ni el del primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que considera que l’acord no és representatiu del resultat sortit de les urnes de la Unió el 9 de juny, tenen prou potencialitat per convertir-se en un planter d’inestabilitat i confrontació. El suport sense reserves de 25 dels 27 socis al repartiment de llocs permet entreveure un futur sense més tensions internes que les habituals en el club europeu, fruit de la seva diversitat. A expenses que els resultats electorals a França no ho impedeixin.