Segur que a molts de vostès també els ha succeït. De vegades, conduint de nit per alguna carretera secundària, entreveiem davant nostre una llebre o una guineu. L’animal, sorprès pels focus del nostre cotxe, es queda al mig, paralitzat, sense resoldre’s a engegar a córrer en una o altra direcció. Tot i que cada fracció de segon compta, malgrat saber que com més temps continuï quieta més probable és la seva mort, la llebre (o la guineu) és incapaç de fer arribar instruccions clares a les potes perquè es moguin i la treguin de l’atzucac. Una cosa semblant li està passant a Esquerra Republicana, si la contemplem de manera orgànica, com un conjunt, com un animal que, com tots, necessita coordinar mil·limètricament els seus moviments davant del perill imminent. Les llums del vehicle que se’ls llança a sobre als republicans –una combinació de circumstàncies adverses– resulten tan esglaiadores que ells semblen com congelats en el temps, incapaços de moure’s, sense prendre decisions adreçades a esquivar l’espantosa envestida.