Una mà de dona crispada agafada a l’altra. El dolor travessant el seu cos. Crits ennuegats fins que el coll, ja incapaç de retenir-los, s’obre i els expulsa. També el ventre ple es buida. Plora la dona, la mare. Plora el nounat. La vida neix travessada pel dolor. També els drets de les dones han ser lluitats amb mort i patiment. Les teranyines per atrapar-les tenen nous teixidors.
Parir, o no
Esquinçar teranyines
Terra, cos, patiment, fugida i sororitat s’entreteixeixen en una història agresta i polposa
Temes:
El més llegit
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics
- Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- Salvador Alemany: «Vam perdre el pols per afrontar aquesta crisi»