Cas Wikileaks

Assange, el preu de la llibertat

Malgrat les ombres del personatge, el seu calvari és un afront contra el dret a la informació. Que lluny que queda el cas Watergate

Julian Assange, a la salida del juzgado.

Julian Assange, a la salida del juzgado. / EFE/EPA/SAMANTHA SALAMON

Julian Assange ja és lliure. Culmina així la seva odissea després d’un pacte segellat a les illes Marianes del Nord, descobertes per Magallanes el 1521 i que Espanya va vendre a l’imperi alemany el 1899 després d’haver perdut la guerra contra els Estats Units i les colònies de Cuba i les Filipines. Durant la Segona Guerra Mundial, l’Exèrcit nord-americà va prendre l’illa de Saipan, la més gran de l’arxipèlag, avui un territori lliure associat als EUA, com Puerto Rico. És allà on el fundador de WikiLeaks ha volgut mantenir el seu acarament amb la justícia de Washington. No es fiava. Com més lluny, millor; a més de 9.000 quilòmetres del primer port nord-americà en terra ferma. Tan llarg ha sigut el periple cap a la llibertat, des de Londres fins a Canberra, que la seva dona i advocada, Stella Assange, ha sol·licitat ajuda econòmica als seus seguidors, a través de la xarxa social X, per sufragar el "deute enorme" del xàrter contractat: 520.000 dòlars. Se li va prohibir viatjar en un vol comercial.