La culpa és de la Mona Lisa

Qualsevol dia serà notícia que els activistes del fonamentalisme ecologista han tapat amb crema de xocolata els bisons de la cova d’Altamira. A fi d’eliminar el consum de petroli segueixen amb els seus atacs al millor art de tots els temps, de Degas a Velázquez, de Monet a Constable. Han aprofitat el solstici d’estiu per empastifar el recinte megalític de Stonehenge, una de les meravelles del món, de fa quatre mil anys. Des del 2022, l’organització radical Just Stop Oil bloqueja carreteres, altera competicions esportives i interromp representacions teatrals i concerts. Considera que per a protegir-se de l’escalfament global cal profanar la Mona Lisa. Si és que el món s’escalfa i la causa és el petroli, anar al complex megalític de Stonehenge i ruixar-lo amb pintura no sembla ser la solució. En els últims temps, els museus han vist aparèixer joves imbuïts d’un ecologisme extrem i disposats a tacar amb puré de patates les obres mestres de l’art, encara que les protegeixi un vidre. Potser estan convençuts que l’art és un enemic de la naturalesa, però quadres com Els gira-sols, de Van Gogh, o El carro del fenc, de Constable, són, molt al contrari, una exaltació magistral de la naturalesa. La segona generació de l’activisme ecologista ha acabat actuant com una religió política més, amb el seu tòtem, deesses i armeria. És una àmplia xarxa mundial, partidària de la desobediència civil i la transgressió –vandalisme–, finançada pel Climate Emergency Fund, amb donacions per part de milionaris caviar, especialment de l’hereva de la dinastia petrolífera dels Getty, grans mecenes de l’art. És grotesc el contrast entre una generació Getty que omple d’obres mestres els seus museus de Los Angeles i una altra que dona subvencions per a esquitxar amb salsa de tomàquet les peces mestres de la National Gallery, a Londres. Trasbals polític No té sentit interrompre una representació del musical Els miserables si per un moment es té en compte que avui dia Victor Hugo seria un dels patriarques de la civilització verda. Res justifica destrossar la vitrina on s’exposa la Carta Magna britànica si no és que les maneres abruptes de Just Stop Oil es desentenen del sistema de llibertats, equilibris i contrapesos de l’Estat de dret. Mecenes i activistes farien bé d’encoratjar la recerca d’energies netes i barates, deixant tranquil·la La pietat de Miquel Àngel. Les pedres del recinte ritual de Stonehenge van ser ruixades amb pintura taronja en pols. Era el dia en què, per efecte del solstici, el sol apareix enmig del centre de titàniques pedres neolítiques. Si es té en compte que va ser Churchill qui va decidir que la marina de guerra britànica passés del carbó al petroli, a què ve culpar els indígenes megalítics? La gracilitat de l’escultura en bronze de Degas, La petita ballarina, és la bellesa perfecta en el nostre món imperfecte. Res té a veure amb el petroli, la confusió entre causes i efectes o la pertorbació política d’una generació tan predisposada a creure que el món desapareixerà demà passat.

El més llegit