Res és normal a Catalunya

Aquests haurien de ser dies de proclamació de president i aquí som, vestits i sense el nòvio presidenciable. Massa crisis dins dels partits perquè tot sigui fàcil. S’ha d’anar de pudorós i no molestar ningú. Demostrar que, tot i que la independència sigui un impossible, no s’hi renuncia. Cansat però cert. El normal seria que ERC recolzés Salvador Illa, i passem pàgina. Però la normalitat, el normal, que sempre és posada en dubte perquè, ¡com s’atreveix algú a dibuixar el normal!, no està de moda. I en aquest cas, la normalitat electoral hauria de conduir a un acord d’esquerres –de progrés, diuen– entre socialistes, Esquerra i Comuns. Però això és massa senzill. Aquests havien de ser dies de discursos, propostes, vots i designació. Però a Espanya ja fa molts anys, recordin el 2019, en què la repetició d’eleccions sembla, repetim el terme, normal. Sembla que cap formació se n’adoni que tornar a les urnes significa, per part dels partits, no donar per bons els resultats. Això significa rebutjar el veredicte ciutadà. I això és lleig i depriment per al votant, amb perill de cansament. Les eleccions les va guanyar Salvador Illa. No hi ha més història. El debat s’obre en el moment en què el mateix partit que podria ajudar en una majoria parlamentària considera que aquesta postura el debilitaria. Totes les formacions es mouen per l’interès de les seves files, però un excés danya la democràcia. ¿Què és més important, la meva família política o la societat? Aquesta reflexió, que podria ser considerada com a naïf, és la que està demolint l’interès ciutadà pels partits, i això és molt perillós. Són iguals les alertes que s’emetin des de moltes plataformes. És massa senzill veure-ho i molt complicat entendre-ho. La política curtterminista guanya. I en aquest punt som. ERC s’autoanalitza, cada vegada més petita i dividida entre els que saben de la necessitat d’arribar a un acord amb el PSC i els que continuen tocats per la síndrome Puigdemont. Evitar eleccions El patiment personal que suporten Oriol Junqueras i Marta Rovira ha de ser analitzat. Ho senten tot com a injust. El pas per la presó d’un no l’ha convertit en heroi. La fugida i abandonament de la seva casa de l’altra no ha resultat com esperava. I ara, dividits i enfrontats per aconseguir les regnes del partit. Quin desastre. Soc de l’opinió que el normal, disculpin la reiteració amb el terme, seria que Esquerra evités anar a eleccions i primer resolgués els seus problemes dins del partit. Això passaria per fer president Illa i negociar que el major nombre de la seva gent es mantingués al Govern. Provocar una repetició electoral amb una organització dividida és un suïcidi, un desastre pitjor que ser acusat de botiflers en l’esverat camp polític català. No obstant, les picabaralles entre famílies i tenir dubtes davant els lideratges del partit són abonament per prendre decisions equivocades. Tot apunta que la prestigiosa llista única està rebutjada. "Són projectes diferents", va assegurar Raquel Sans, la portaveu d’ERC. Ella mateixa també va assenyalar que no desitjaven una repetició d’eleccions. Les claus són sobre la taula. Ara cal agafar-les.

El més llegit