Finançament singular i governabilitat

ERC ha situat el finançament singular de Catalunya com l’element central en la negociació amb el PSC per a una investidura de Salvador Illa. La secretària general del partit, Marta Rovira, ha afirmat que el PSC ha de saber que si Pedro Sánchez no és capaç de moure fitxa amb el finançament serà molt difícil que ERC recolzi Illa. Conscient de la necessitat de satisfer l’independentisme en una demanda històrica, la vicepresidenta primera i Ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va plantejar la possibilitat d’oferir a Catalunya un finançament singular, alhora que va insistir en el seu rebuig d’una negociació bilateral, remarcant que l’acord s’ha de produir dins d’un model per a totes les comunitats. S’ha d’arribar al pacte en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), òrgan a què correspon aprovar el nou sistema. El que està vigent actualment està caducat des del 2014. Malgrat que aquesta circumstància té un impacte fonamental en la vida dels ciutadans perquè afecta la capacitat de despesa de les autonomies i les polítiques públiques, no sembla que el nou sistema sigui una prioritat del Govern. Com tampoc sembla que preocupi massa als successius governs catalans que amb el seu embadaliment no només hagin cedit el lideratge en la negociació a altres autonomies, sinó que s’han inhibit fins a tal punt que els seus màxims responsables fa anys que no assisteixen a les reunions del CPFF. En tots dos casos, l’abandó de responsabilitats és immens i fins a cert punt resulta comparable al boicot del PP a la renovació del Consell General del Poder Judicial, tot i que l’absència d’un nou finançament sigui menys sorollosa. En els dos casos, per raons diferents, els resultats són els mateixos: mal funcionament institucional. Poder Judicial d’una banda i governs autonòmics de l’altra. Les raons d’aquest desinterès, que es pot fer extensiu a la majoria de governs autonòmics, se sintetitzen en les complicacions que un nou sistema de finançament pot generar als partits als diferents territoris. En tot sistema de finançament hi ha unes comunitats que hi guanyen i d’altres que hi perden, i això pot generar contradiccions internes als partits, en especial als d’àmbit no estatal, mentre que els territoris perdedors poden soscavar les expectatives de les seves respectives formacions a escala autonòmica i estatal. Però no només això. Ara, a més, un nou sistema de finançament que incorpori un tracte singular per a Catalunya pot complicar els suports a Sánchez per part dels partits d’àmbit no estatal. Ja ho ha fet saber Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes, que ha defensat que el que es faci a Catalunya s’ha de fer al País Valencià, advertint que no oferir el mateix tracte seria un motiu per deixar de donar suport a un Govern que haurà de sospesar si la investidura d’Illa compensa despullar un sant per vestir-ne un altre.

El més llegit