Una Mesa amb dèficit de representativitat

El ple de constitució de la 15a legislatura catalana va acabar amb l’elecció d’una Mesa del Parlament que la suma dels tres partits independentistes va qualificar d’"antirepressiva", quan hauria sigut millor que, abans de res, hagués sigut representativa. La legitimitat de la Mesa, designada segons els procediments establerts, està fora de tot dubte, però també és una realitat que el president, Josep Rull, elegit en segona votació, només va sumar 59 vots, i aquesta majoria minoritària va aconseguir en canvi el control de quatre dels set llocs de la Mesa, deixant els tres restants per al PSC . La constitució de la Mesa d’edat, que va ordenar les votacions, es va iniciar amb un llarg discurs del seu president, l’historiador Agustí Colomines, que va embastar un relat d’acord amb l’univers conceptual de l’independentisme. Més polèmica, però, pot resultar la seva decisió de permetre les delegacions de vot dels diputats Carles Puigdemont i Lluís Puig, en contra del criteri del Tribunal Constitucional, i que podria provocar una resposta jurídica de l’Alt Tribunal. La legitimitat de l’elecció, en tot cas, no es veuria alterada per aquests dos vots: l’aspirant socialista, Sílvia Paneque, va sumar només els 42 del PSC. La configuració de la Mesa, de majoria independentista, respon més a la lògica del passat que als resultats de les eleccions catalanes del 12M, en què el bloc sobiranista va perdre la majoria absoluta que esgrimia en la dècada del procés: l’anomenat "mandat de l’1 d’octubre" a què apel·lava es va esvair. El calendari electoral, a més, resta encara més credibilitat a l’estratègia dels dos grans partits independentistes, Junts i ERC, que en les europees de diumenge van cedir, respectivament, més de 550.000 i 372.000 vots. La pluralitat de forces de la Cambra Catalana, a més, tampoc s’ha vist reflectida a la nova Mesa, on no hi serà present el PP català, quart partit de la cambra, que el 12M va sumar 15 escons. En aquest context, el primer acte de la nova legislatura catalana obre alguns interrogants sobre la capacitat del PSC de poder materialitzar el clar triomf de Salvador Illa. Serà el nou president del Parlament, Josep Rull, el que obrirà el torn de consultes per designar un candidat per a la primera sessió d’investidura. Des d’aquesta lògica, és de preveure que Puigdemont sigui el primer a intentar-ho: no té prou vots per aconseguir la majoria absoluta (68 escons) ni per ser investit per majoria simple en segona votació: els 59 escons de l’independentisme són insuficients per aspirar a governar. Una investidura fallida de Puigdemont, però, posaria en marxa el rellotge de dos mesos cap a una altra convocatòria electoral. Rull tindrà a la seva mà la facultat que Salvador Illa, com a guanyador de les eleccions, pugui acudir a una sessió d’investidura i podria intentar posposar-la al màxim. Aquí rau la importància del ple d’ahir: el bloc independentista, en hores baixes, controla els temps. Puigdemont intentarà portar la seva estratègia al límit, posant en qüestió el seu suport parlamentari al president Sánchez. La clau està en mans d’ERC, amb una direcció interina, i el desenllaç dependrà de la capacitat d’aquesta de començar a escriure una nova pàgina i la de Salvador Illa per fer valer, a Madrid i a Barcelona, els seus triomfs electorals successius.

Una Mesa amb dèficit de representativitat

La configuració respon més a la lògica del passat que als resultats de les eleccions del 12M

El més llegit