No és el més espectacular, però probablement sí que és el més transcendent a llarg termini. Sota el plebiscit fallit de Núñez Feijóo i la resistència proverbial de Sánchez, les eleccions europees han fet aflorar definitivament la Guerra Civil desencadenada a l’esquerra del PSOE. Pedro Sánchez convertit en el Cid Campeador contra el feixisme i la ultradreta, combinat amb la seva audàcia a favor de Palestina, ha tingut un efecte devastador a la seva esquerra, que no troba la manera de frenar la seva opa hostil. Però si ja per si mateix la situació de Sumar era crítica, les europees han fet supurar la vella ferida per l’esquerra mai resolta de Podem. Perquè el cert és que mentre Sumar, malgrat tenir la palanca del Govern, no ha pogut aconseguir més que tres pobres escons, Irene Montero ha sigut capaç des de l’extraradi mediàtic i polític aconseguir dos escons molt meritoris, a més de l’espectacular victòria moral de guanyar els Comuns a Catalunya Comuns. En realitat, el que aquests resultats han posat a sobre de la taula és que Yolanda Díaz no només va tancar en fals la crisi amb Podem, sinó que ha sigut incapaç d’aglutinar al seu voltant tota l’esquerra del PSOE.