El lema en llatí de la Unió Europea In varietate concordia mira de reflectir l’essència de la institució de la qual avui n’elegim el parlament. Units en la diversitat és la traducció del que podríem considerar com una espècie d’avatar analògic de la UE. Es pot entendre de moltes maneres. L’extrema dreta fa equivalent la unitat a la uniformitat –"Més murs i menys moros", ha deixat dit Santiago Abascal, per a vergonya dels seus compatriotes–, mentre que l’extrema esquerra assimila la diversitat a la diferència. La concòrdia és un concepte molt més precís, igual que la varietat és el punt equidistant entre assimilació i dissolució. Són aquests equilibris els que han garantit la pau després de la Segona Guerra Mundial, com hem recordat aquesta setmana en l’aniversari del desembarcament de Normandia. I és just el que el galimaties digital, sumat a la desmemòria i a aquesta absurda necessitat d’autenticitat i puresa que alimenten els populismes, estan a punt de carregar-se segons el que passi en les eleccions d’avui.