A casa se’ns va espatllar el rentaplats. En el pitjor moment, ja que estava ple fins dalt, i va caldre buidar-lo peça a peça, les forquilles, els plats, els pots, rentar-los a mà i trucar al tècnic perquè reparés la suposada avaria. Va resultar que una estella de vidre –s’havia trencat un got dins– obstruïa la bomba de desaigüe. La broma va sortir per gairebé 100 euros, que vaig desembutxacar fins i tot alleujada havent-me temut el pitjor: que l’obsolescència programada hagués decretat la mort sobtada de l’aparell. En aquell precís instant em vaig recordar d’Europa, de les mesures aprovades aquesta legislatura per evitar que surti a compte fabricar electrodomèstics amb la fi de la seva vida útil planificada: les empreses hauran de facilitar reparacions tant sí com no. Brussel·les també ens va deslliurar del roaming als mòbils, i és un dels pocs llocs on semblen prendre’s seriosament les maleïdes ampolles de plàstic. Només per qüestions com aquestes, caldria anar a votar diumenge.