Mileuristes o gairebé. Contractes per dies i fins i tot per hores. Reconeixement professional i prestigi social escassos. Són les condicions de les infermeres dels geriàtrics. I, per contra, la qualitat de vida i la salut de les persones grans és a les seves mans. No té cap sentit, tret que en el fons de la nostra consciència col·lectiva atorguem un valor residual a les persones d’edat avançada. O de quina altra manera s’entén, si no, que un cop passada l’època del tot s’hi val de la pandèmia, el menyspreu professional es mantingui?