Hi ha un model de dona, moltes vegades mare, d’altres simplement una adolescent, que se m’apareix amb intensitat aquests últims dies. La seva vida transcorre marcada per la seva condició femenina en el si de famílies i cultures tremendament masclistes, en què les relacions sempre han sigut així i no es veu la necessitat de canviar, perquè aquests vincles són ja estructura. Passa en algunes societats i de vegades aquesta norma misògina emana d’una religió mal entesa, altres vegades d’una tradició mal heretada. Aquest menyspreu envers les dones el veiem a l’Iran i l’Afganistan, però també en biaixos ideològics de tot el planeta, en enclavaments geogràfics insospitats, i pren mil i una formes. Em fixo aquests dies en una sèrie de televisió Las buenas madres a Disney Plus, que recrea fets reals que tenen dones de la màfia calabresa com a protagonistes.