Una Europa social

En aquestes eleccions del 9N también es planteja la reafirmació del model social europeu, hereu dels grans acords posteriors a la segona guerra mundial, amb el reforç de l’Estat del benestar que ha caracteritzat Europa. Aquest model està en joc en aquestes eleccions, i la ultradreta l’impugna. La construcció de l’Europa social ha d’aspirar a superar la seva condició de simple mercat comú. Ha de construir un marc federal d’estats nació que posi les bases d’un model sustentat per una política d’harmonització fiscal. És així que garantirà recursos suficients per sostenir l’estat de benestar. També és necessari federalitzar la gestió de les despeses i que hi hagi inversions públiques per equilibrar les desigualtats entre països i garantir així uns mínims estàndards de qualitat en els serveis públics, de manera que es facin tangibles els drets de ciutadania i la redistribució de la riquesa. Falta, a més, donar impuls a la reindustrialització, l’ús de les tecnologies i la regulació de la digitalització i la intel·ligència artificial. Europa ha de ser la referència per democratitzar l’ús de les tecnologies, posant-les al servei de les persones i no de les grans multinacionals oligopolistes del sector tecnològic. Els sindicats som conscients de la importància d’aquestes eleccions per aturar l’avenç de la ultradreta al continent, que des de fa uns anys aprofita una deriva global que intenta aprofitar-se de les contradiccions de les democràcies en períodes de crisi consecutives com les que hem viscut en aquesta primera fase del segle, que han trencat els projectes de vida de milions de persones. El feixisme del segle XXI intenta obrir-se camí entre les classes populars a còpia de populisme proteccionista. També fa servir l’estratègia d’atomitzar els interessos de diferents col·lectius de la societat. I ho fa per assolir el govern de les administracions i, així, començar a desmantellar i privatitzar els serveis públics per afavorir els negocis dels seus aliats, les elits més ultraliberals que no deixen d’acumular riquesa de manera escandalosa. Una resposta clara Les forces progressistes a Europa han de donar una resposta clara per aportar certeses a la ciutadania en un món canviant i ple de desigualtat. Una resposta que ha de garantir les condicions materials de vida de la gent: que tinguin feina digna, salari suficient, que puguin accedir a un habitatge assequible i a serveis públics excel·lents. No hi ha millor certesa que saber que la democràcia et facilita accedir a una vida digna. Així que la tria és clara: O mantenim les polítiques dels darrers anys per protegir les persones de la pitjor crisi que hem viscut en un segle, la pandèmia, així com invertir en la reconstrucció del model productiu que assumeixi els reptes de la transició digital i ecològica amb un model sostenible, o, tornem als anys negres de l’austeritat europea que va ofegar les societats dels diferents països de la UE. Això és el que hi ha en joc. Decidim si volem més Europa o més austeritat, si volem protegir les persones i el planeta o volem protegir només els banquers i els empresaris. També ens hi juguem seguir conquerint drets i llibertats per a totes les persones i col·lectius o retrocedir al passat. Queda molt per fer en igualtat de gènere, en drets per a les persones LGTBI+, i de les persones amb discapacitat. S’ha de garantir una política de fronteres que respecti el dret d’asil i el flux lliure de persones. No podem deixar que morin a la Mediterrània o a les fronteres del nord d’Àfrica. Calen polítiques inclusives que dibuixin una societat que sigui democràticament sana, que no estigui tacada d’enfrontament i discriminacions, com voldria la ultradreta. Des de CCOO de Catalunya hem fet una crida decidida a la classe treballadora perquè el dia 9 de juny no romangui a casa. Demanem que vagi a votar, i que ompli les urnes amb vots progressistes.

Una Europa social

Decidim si volem protegir les persones i el planeta

El més llegit