Un ‘degas’ en el basar digital

Un amic meu, amb un olfacte caní per a les antigalles, captura de tant en tant algun artefacte assequible a Wallapop i altres mercats ambulants digitals. Trastos rars que a ell li agraden, com una capsa de música fabricada a Viena a principis del segle XX. Una ganga. Però mai ha topat de cara amb un degas autèntic, com li va passar a un col·leccionista anònim, pel que sembla barceloní, que s’ha d’estar fregant les mans, ja que només va desemborsar 926 euros a la web de compravenda Todocolección, quan els experts taxen l’obra entre els 7 i els 12 milions d’euros. El pelotazo de la seva vida. La història de la licitació, que es remunta al 2021 i va començar per un sol i trist euro, l’ha destapat aquesta setmana el diari El Punt Avui. Ah, Edgar Degas, les seves ballarines i les curses de cavalls, quina meravella. Francis Bacon, del qual xerràvem aquí l’altre dia, el fascinaven els pastissos de Degas, els nus femenins, «aquesta dona d’esquena en qui es perceben els ossos com una aresta sota la pell». El quadre en qüestió, el de la ganga, es titula Elogio del maquillaje i representa una escena de bordell, un motiu clau al catàleg del pintor impressionista, on una dona pèl-roja en primer pla s’empolsa el nas davant un mirall. L’anterior propietari del quadre, net o besnet de l’industrial tèxtil de Sabadell Joan Llonch Salas (El Vapor Llonch), ha de caminar estirant-se els cabells, el pobre, persuadit que havia heretat una basta falsificació. Les etiquetes enganxades darrere del pastís, quatre, li haurien d’haver alertat, tot i que, és clar, sempre resulta molt fàcil parlar a misses dites. Els especialistes n’han estirat, dels adhesius, per traçar la biografia del quadre, tan apassionant com una gran novel·la: la primera indica que va ser emmarcat en una casa de marcs de luxe a Alexandria; la segona, que va estar en un lloc segur durant la Guerra Civil al Monestir de Pedralbes; una altra, datada el gener de 1939, data en què les tropes de Franco van entrar a Barcelona, diu: «Recuperat de l’enemic»; i l’última identificació assenyala que va ser exposat a la Sala Gaspar. Moltes nous. L’atzar, que de vegades és capritxós, ha volgut que l’aixecament de la llebre degas hagi coincidit en el temps amb la publicació de la formidable biografia del patriarca de la saga tèxtil, a càrrec de Josep Lluís Martin Berbois (Fundació Arts). L’industrial i financer Joan Llonch, sometent, membre de la Lliga Regionalista i qui va arribar a presidir el Banc de Sabadell, va haver de fugir a França després de l’esclat de la Guerra Civil, i a la seva tornada, el 1939, va trobar «el negoci malament, però té remei; la casa feta una porqueria, la gent prima i espantada». El seu biògraf diu que «Llonch va ser el Cambó de Sabadell». Havia guanyat la guerra però l’havia perdut. I Franco va durar mil·lennis. Si no fos perquè es tracta d’una ensopegada, la peripècia del degas semblaria un esbós de la trajectòria secular de certa burgesia catalana, desorientada després d’haver malvenut la hisenda hélas.

Un ‘degas’ en el basar digital

Els especialistes han estirat els adhesius enganxats al darrere, per traçar la biografia del quadre, tan apassionant com una gran novel·la

El més llegit