Als diferents ordenaments jurídics espanyols, tant al Codi Civil com a la compilació del Dret Civil Català i el Codi de Família, el legislador pretén convertir el deure moral d’atenció als més grans, base tradicional del model de família que ha sigut fonament de la nostra societat, en una obligació legal reglamentada, amb conseqüències fins i tot penals en el cas de no portar-se a terme. Són els preceptes previstos, per exemple, al CC en relació amb la «prestació d’aliments» (que inclou no només manutenció sinó cures en general) i a la «provisió a les seves necessitats», que, si no es compleixen, poden derivar fins i tot, segons sentències del Tribunal Suprem, en delicte d’«homicidi per omissió». La legislació, doncs, és garantista en relació amb les cures envers la vellesa, especialment en situacions de desemparament.