El dic barceloní

És probable que no s’hagi donat prou importància al paper que ha tingut Barcelona en la victòria del PSC en les eleccions catalanes. No només en vots (184.000, una mica més del 21% de tots els vots socialistes), sinó com a materialització de la idea que va presidir la campanya de Salvador Illa: no només és necessari sortir del laberint del procés, sinó que és possible. Fugir de la cultura del no i governar atenent els problemes reals dels ciutadans. Blindant cada institució per evitar que la tensió regnant en altres nivells ho impossibiliti. Després d’una dècada catalana de desgovern, aquesta idea semblava una mica ingènua. Necessitava encarnar-se en alguna administració per fer-se creïble. No n’hi havia prou amb l’experiència d’Illa al capdavant de Sanitat durant la covid, tenint en compte la polarització que domina la política estatal. Res millor que aquests primers mesos de govern de Collboni. Sobretot quan els socialistes catalans sempre han exhibit Barcelona com a model per plantejar la seva alternativa a la dreta nacionalista a la Generalitat. En menys d’un any, Collboni ha aconseguit que aquella virtut que temps enrere se li va reconèixer a Catalunya (ser un oasi dins del desert agitat de la política espanyola) se li pugui atribuir avui, fins a cert punt, a Barcelona. Una ciutat que també venia d’un període marcat per la falta de diàleg. Malgrat les condicions en què va arribar a l’alcaldia –en minoria, són només 10regidors dels 41 que té el consistori–, ha aconseguit pacificar una ciutat que es caracteritza per tenir uns barris poc donats a l’ordeno i mano. Comptar només amb 10 regidors suposa certament un handicap que l’alcalde hauria de superar, tot i que no li ha impedit aprovar, per la via de la moció de confiança, uns pressupostos molt consistents. Tampoc li ha impedit anunciar una mesura encertada però polèmica, com és la reducció dels creuers i el control del turisme. Les costures de la ciutat estan a punt de rebentar, i això obligarà a mesures que no seran fàcils d’implementar, tenint en compte que alguns operadors pretenen viure d’un desenvolupament desbocat. Serà difícil emprendre-les amb una minoria tan exigua. En aquest sentit, l’ideal seria armar per al govern de la ciutat una majoria, com la que Illa està buscant per a Catalunya. Sense que aquesta recerca es tradueixi en un mercadeig polític que faci dependre els interessos de Barcelona del que es cou en altres coordenades. ERC i els Comuns han de contribuir a enfortir l’acció de govern a Barcelona. El seu interès va en això, perquè la ciutat pot constituir el millor dic de contenció dels projectes desestabilitzadors de Vox i Aliança. Pot ser un model d’integració i bon govern que contingui els populismes que campen al seu aire. Abans de les eleccions europees és probable que això sigui demanar la lluna en un cove, però entre aquestes i l’estiu hi ha un llarg mes que ningú hauria de desaprofitar.

El dic barceloní

L’any de Collboni mostra que es pot sortir del procés

El més llegit