Ibercamera i Thyssen

La societat civil i la iniciativa privada brinden bona part de l’oferta cultural de Barcelona. N’és un exemple CaixaForum amb les seves contínues exposicions i activitats. O la Fundació La Pedrera, aquests dies amb una mostra de Barceló. Dimarts passat es va celebrar el concert de clausura de la 40a temporada d’Ibercamera i el cap de setmana s’ha sabut –notícia no totalment confirmada– que l’antic cine Comèdia, que va tancar fa poc, es podria convertir en la seu d’un museu Thyssen dedicat a la pintura catalana dels últims segles. Ibercamera va néixer fa 40 anys per iniciativa del llavors molt jove i rupturista emprenedor Josep Maria Prat, que creia que feia falta una temporada més ambiciosa de clàssica. Llavors va ser la nouvinguda i avui és l’única d’aquelles que sobreviu i imprimeix caràcter. El concert es va celebrar a l’Auditori Nacional, el sever edifici de Moneo que per fora podria ser una fàbrica i que té a l’aire lliure un meravellós pati central que ara sembla una mica descurat. Fins i tot menys acollidor. La convidada era l’Orquestra Nacional de França. La primera part va consistir en una pavana de Gabriel Fauré i el segon concert per a piano de Chopin amb el jove pianista francès Alexandre Kantorow (27 anys). Perfecte. Però la segona part, amb unes escollides suites del ballet Romeu i Julieta del gran compositor i pianista rus Serguei Prokofiev, va ser l’estrella. És una peça poc habitual i l’Orquestra Nacional de França, dirigida pel romanès Cristian Macelaru, va sonar celestial. Va oferir un bis i malgrat els aplaudiments no va continuar, perquè Macelaru, amb un bufó gest de les dues mans, va indicar que era hora de dormir. Curiositat: Prokofiev, que va viure fora i dins de l’URSS, va morir de mort natural el 1953, el mateix dia que Stalin, amb el qual va tenir seriosos problemes. 40 anys d’Ibercamera amb 1.100 abonats que aquest any ha augmentat les seves vendes un 34%. És una dada que indica el creixent interès per les grans interpretacions de la música clàssica. L’altra notícia està encara pendent –no hi ha encara contracte firmat i la reconversió exigirà el permís municipal–, però seria fantàstic. L’antic Cine Comèdia del passeig de Gràcia-Gran Via –emblemàtic palauet construït el 1887 per Frederic Marcet per al seu habitatge particular–, que va tancar fa poc les seves portes, es reconvertiria en un atractiu museu. Carmen Cervera ha dit que està en negociacions per arrendar 25 anys l’edifici i allotjar-hi un altre Thyssen amb les obres de la seva col·lecció d’artistes catalans dels segles XIX, XX i XXI. Des de Ramon Casas i Manolo Hugué fins a Ràfols Casamada i Cuixart. És c lar, no seria el Thyssen de Madrid, que, junt amb el Prado i el Reina Sofia, realça la capital. Però seria bo que, al centre mateix de Barcelona, en un carrer avui molt marcat pel luxe, emergís un oasi de pintura i escultura. Esperem que sigui més que el somni d’una nit de maig de la baronessa. A l’altre costat, la japonesa Uniqlo i la catalana Bel respirarien millor.

Ibercamera i Thyssen

Clausura amb Prokofiev la seva 40a temporada i Carmen Cervera anuncia un museu de pintura catalana a l’antic cine Comèdia

El més llegit