Sembla que tot ha de tenir una bona arrencada. El pes de la primera impressió és tan gran que condiciona com seguirà la relació amb la persona que acabem de conèixer, la novel·la que comencem a llegir, el lloc on acabem d’arribar. Si no és bo, no continuem. I, no obstant, ¿no és molt més important el final? Quants bons inicis i tants mals finals. Acabar bé no és fàcil, sens dubte, però potser hauríem de fer un esforç en tot allò que té a veure amb els comiats. Laporta es carrega Xavi exposant-lo a una situació gairebé humiliant tot i ser una llegenda recent del club. ¿No es podia fer millor? ¿Aquest és el comiat que es mereix algú com Xavi al Barça? Potser els anys fan aflorar totes les coses bones, però hi ha pals que no s’obliden. És com un mal cafè després d’un àpat exquisit. Com el pare a qui li agradava que el convidessin a un bon sopar i en obrir el testament el fill descobreix que fa anys que està desheretat. ¿Com s’arregla això?