Sense novetat al front. Arrenquem la campanya de les eleccions al Parlament Europeu amb una enquesta del CIS que dona la victòria al PSOE. Res nou. Com en les eleccions municipals i generals de l’any passat. Però va guanyar el PP. La comencem dins del marc mental generat pels portaveus de la Moncloa afegits als expenedors de fake news. Amb dos anuncis tant espectaculars com vacus: la retirada de l’ambaixadora a l’Argentina i el reconeixement d’un Estat palestí que no existeix. Som en el fang, amb Sánchez i Abascal removent-se millor que ningú gràcies al treball del ministre Puente i de les webs de la fatxoesfera, dues cares de la mateixa moneda malgrat que Sánchez ho vulgui jugar tot a a la polarització exhibint-se com el gran valedor contra la ultradreta global. En el fang, tot val perquè res s’observa amb nitidesa. Que trist no poder parlar d’Europa i del que allà es cou. La UE ens governa i en aquesta última legislatura ha fet passos de gegant per, afortunadament, fer-ho encara més. Les tres grans competències que la Constitució reserva a l’Estat són ara en mans de la UE: la moneda, la defensa i les relacions exteriors. I a la UE governen, i possiblement governaran, els que aquí són incapaços ni tan sols de pactar el Poder Judicial, el PP i el PSOE. Només hi ha un risc: que l’extrema dreta pugi molt i s’ofereixi com a alternativa .