No content de celebrar els magnífics resultats que ha obtingut el PP en les autonòmiques, on va ser el partit que més va créixer en vots, Núñez Feijóo es llança a fer vaticinis com si fos un vulgar columnista a compte de la inviable argúcia que proposa Carles Puigdemont per assenyalar ERC com el culpable de la desunió i la debacle de l’independentisme. Escoltant el líder popular es diria que està a punt de rebre el carnet del club de fans de l’expresident, ja que s’ha cregut a ulls clucs el seu estratagema: els republicans, tocats i enfonsats, li prestaran els seus diputats per restituir-lo, i els del PSC es faran l’harakiri de la mà de Pedro Sánchez per evitar que Junts li retiri el seu suport al Congrés. Dies abans de les eleccions, l’escenari d’un Salvador Illa humiliat per la Moncloa circulava amb gran satisfacció entre alguns opinants de la dreta per remarcar el cinisme extrem del president del Govern. No desmentiré això últim, ja que els seus bruscos canvis d’opinió mai obeeixen al despertar d’autèntiques conviccions, sinó als seus interessos personals i partidistes, cosa que no deixa de ser el pa nostre de cada dia en política. Però resulta estrambòtic que un líder com Feijóo afirmi que el procés no està mort, quan fins el més tonto dels independentistes ho ha escrit, senzillament perquè Sánchez el necessita i que per això investirà Puigdemont.