El 12M van passar moltes coses, però la més rellevant és que la ciutadania va entregar el certificat oficial de defunció del procés. L’independentisme per descomptat no mor, però sí que ho fa la seva mística. Puigdemont creix en escons, però ni tan sols absorbeix tota la caiguda d’Esquerra, perd el plebiscit que ell mateix es va autoimposar contra el PSC, i es desfà la llegenda del president restituït. La debacle d’Esquerra és doble, perquè es dessagna doblement per l’esquerra i pel flanc de l’independentisme militant, que la castiga sense pietat. El resultat és que el sobiranisme perd gairebé un milió de vots respecte al 2017, i es tanca així el relat dominant de l’última dècada. S’han acabat els dies històrics, l’unilateralisme, la pretesa majoria del 52%, el referèndum i tota la infinitat de trucs de màgia que han marcat els últims anys de la política catalana. La recepta antiinflamatòria dels indults i l’amnistia de Pedro Sánchez s’ha imposat com una estratègia molt millor que els piolins i els jutges afins del PP, i s’obre ara un nou i inèdit escenari.