L’espiral de la llibreta

Articles a foc lent

Montero i Piñeiro imprimeixen pols narratiu als seus textos a la premsa. La bona crònica requereix un esforç que la crisi econòmica i la digital no aprecien

Las escritoras Rosa Montero (izquierda) y Claudia Piñeiro (derecha)

Las escritoras Rosa Montero (izquierda) y Claudia Piñeiro (derecha) / EPC

Si pogués teletransportar-me, si la quotidianitat de vegades no emboliqués tant, demà a la tarda seria a Madrid, en concret a la llibreria La Mistral, a les 19 hores, com un clau ben pentinat, per escoltar dues escriptores que aprecio i la intel·ligència de qui admiro: Rosa Montero i Claudia Piñeiro. Coincideixen a la taula de novetats els seus Cuentos verdaderos i Escribir un silencio, tots dos a Alfaguara, llibres que reuneixen cròniques i reportatges publicats al diari El País, en el cas de Montero, i columnes de premsa aparegudes, en el de Piñeiro, en diaris argentins com ara Clarín, La Nació i Pàgina 12, a més de discursos pronunciats en fires del llibre i càtedres universitàries. Textos de no ficció, tot i que les dues autores estan, per damunt de tot, posseïdes pel dimoni novel·lesc. Paraules filades en el seu moment amb urgència de la vida, però que continua parlant-li al present.