Si pogués teletransportar-me, si la quotidianitat de vegades no emboliqués tant, demà a la tarda seria a Madrid, en concret a la llibreria La Mistral, a les 19 hores, com un clau ben pentinat, per escoltar dues escriptores que aprecio i la intel·ligència de qui admiro: Rosa Montero i Claudia Piñeiro. Coincideixen a la taula de novetats els seus Cuentos verdaderos i Escribir un silencio, tots dos a Alfaguara, llibres que reuneixen cròniques i reportatges publicats al diari El País, en el cas de Montero, i columnes de premsa aparegudes, en el de Piñeiro, en diaris argentins com ara Clarín, La Nació i Pàgina 12, a més de discursos pronunciats en fires del llibre i càtedres universitàries. Textos de no ficció, tot i que les dues autores estan, per damunt de tot, posseïdes pel dimoni novel·lesc. Paraules filades en el seu moment amb urgència de la vida, però que continua parlant-li al present.
L’espiral de la llibreta
Articles a foc lent
Montero i Piñeiro imprimeixen pols narratiu als seus textos a la premsa. La bona crònica requereix un esforç que la crisi econòmica i la digital no aprecien

Las escritoras Rosa Montero (izquierda) y Claudia Piñeiro (derecha) /
El més llegit
- L’home que ‘va predir’ l’apagada
- Les renovables generaven el 74% de l’electricitat en el moment de la fallada
- Un milionari revela quina és la manera d’estalviar amb un salari baix
- Així era la «casa dels horrors» d’Oviedo: els tres germans alliberats, d’entre 8 i 10 anys, no anaven a classe, dormien en bressols i portaven tres mascaretes posades
- Blanquejar Hitler 80 anys després