Acabar a cops de puny amb un maltractador

Durant dies s’ha parlat del boxejador Antonio Barrul. Va colpejar en un cine un home que hauria agredit la dona i una nena que l’acompanyaven, segons els testimonis. Reconeix que no va ser correcte el que va fer i que va reaccionar no ja per reduir-lo per l’agressió, sinó que perquè el "deixava en evidència amb les seves provocacions" i no es va poder "contenir més", mentre l’insultava per haver mediat i assenyalat. Això arriba quan denunciem que la societat no col·labora davant el maltractament. I davant el negacionisme, demostra que la violència de gènere forma part del dia a dia, en una casa o un cine. Si s’exerceix de forma pública, imaginin en privat. Presenciar la violència de gènere és un fet que provoca molta impotència, però no s’apaga un foc amb més foc perquè hi ha més factors en joc. I és aquí on vull parar. Més enllà de si va fer o no el que és correcte hem de debatre sobre el sistema. No deixo de fer-me preguntes. Des d’on eren els equips de seguretat del cine al principi a com de poc que s’ha parlat de la dona que estava sent increpada, agredida, i de la menor que va ser danyada, segons els testimonis. S’ha parlat molt de Barrul i poc de qui ho va originar tot i el perquè. S’ha parlat molt de Barrul, però poc de què ha passat amb la dona i la nena. Queda demostrat que la societat està mancada d’eines per reaccionar davant la violència de gènere. Però també planteja una qüestió davant un sistema ineficient i és que, si bé no es pot mirar cap a cap altre costat amb la violència de gènere, no correspon a la ciutadania fer de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Això és com quan (fins i tot comprenent les raons de fons) se’ns insisteix a nosaltres en les classes de defensa personal en lloc de més educació i teràpia als agressors. El boxejador ha sigut tractat en els mitjans com a heroi per la seva reacció davant l’agressió. Mentrestant, recordo titulars en què quan són elles les que es defensen sent colpejades, molts mitjans titulen amb "una dona danya la seva parella" sense explicar la legítima defensa, només perquè el relat de la dona "violenta" ven més. Quin tracte diferencial. Amb Barrul tota la societat pot comprovar que si bé a la violència no es pot respondre amb violència, davant les enraonies d’"homes víctimes", queda demostrat que tenim un sistema tan garantista que fins i tot d’ell es beneficien els victimaris. Barrul, tot i que amb les diferències enormes perquè ell no era agredit físicament, viurà una cosa similar al que s’enfronten tantes dones que s’han defensat o han volgut protegir els fills i després han sigut denunciades pels seus maltractadors. I és que el boxejador ja ha sigut denunciat. Algunes d’elles acaben condemnades fins i tot només per definir-los a ells com a agressors. Queda patent que no vivim en l’època d’ull per ull i dent per dent, perquè el sistema té altres eines per a tota la ciutadania. Però ¡ai del sistema que falla repetidament!, ja que llavors només acaba per donar arguments als que defensen la idea de prendre’s la justícia per la seva pròpia mà.

Acabar a cops de puny amb un maltractador

Barrul viurà una cosa similar al que s’enfronten tantes dones que s’han defensat i després han sigut denunciades pels seus agressors

El més llegit