Els socialistes transiten per la campanya electoral des de dalt de tot de les enquestes però en una corda fluixa molt fina que obliga Salvador Illa a redoblar els seus exercicis d’equilibrisme per sumar vots del constitucionalisme d’esquerres, del catalanisme pragmàtic i del pedrisme sense excitar l’antisanchisme. No és fàcil, tot i que les expectatives d’arribar primer no les discuteix gairebé ningú, només Puigdemont en aquests últims dies. Però al PSC no li servirà de res la victòria si un independentista acaba sent president de la Generalitat. Tot el que ha fet Illa en els últims tres anys i tot el que ha fet Sánchez l’últim any no tindrà sentit si Catalunya no obre una nova etapa i es dona per superat definitivament l’anomenat procés. Excepte un estirabot de Matías Carnero i un precipitat conat d’obrir-se a pactar amb Junts, Illa ha fet una campanya sense errors, que era el que necessitava. Només li falta en les últimes 48 hores col·locar amb nitidesa el seu missatge final: Illa o Puigdemont.