Els mitjans de comunicació no han de fer seguidisme del poder polític. Però tampoc poden deixar els debats en mans dels partits i els seus dirigents. Espanya, una democràcia plena de la UE, necessita fer front als desafiaments de l’època actual, exactament igual que els seus veïns. I arrossega també aspectes institucionals millorables des de l’arquitectura definida per la Constitució de 1978 que és, sens dubte, la més exitosa de la història espanyola. Desgraciadament, en l’última dècada, els dos principals partits han sigut incapaços de pactar cap reforma i fins i tot no han aconseguit executar algunes previsions constitucionals. Aquesta incapacitat ha allunyat molts ciutadans de la política i ha donat ales a qui no proposa reformes, sinó ruptures amb una forta càrrega ideològica i allunyades del consens europeu. Amb tot, continuem pensant que la regeneració democràtica no només és necessària, sinó també possible i els mitjans podem contribuir amb una informació veraç sobre les propostes que es posin sobre la taula i amb un debat serè partint d’arguments i no d’emocions, de dades i no de percepcions, amb vocació estratègica i lluny dels tacticismes.