Salvador Illa ha defensat la llei d’amnistia com a part de la seva proposta per girar full del procés. No sempre ha aconseguit convèncer tot el constitucionalisme d’aquesta opció, tot i que l’evolució del suport a l’independentisme li hagi donat la raó. Tampoc ha sigut sempre correspost pels futurs amnistiats o pels ants indultats. D’aquí a una setmana, els resultats electorals dictaran sentència. La victòria més nítida de les tesis defensades per Illa seria que la suma dels partits independentistes no assolís els 68 diputats, la majoria absoluta. El defalliment de la CUP podria provocar aquest efecte. Mentre que el defalliment dels Comuns podria engrandir la victòria del PSC. Aquest escenari pot conduir al bloqueig o obrir efectivament una nova etapa en què l’opció més conforme amb l’esdevingut en els últims anys seria una majoria d’investidura transversal, sigui per acció o per omissió, que completés l’amnistia amb un canvi en la manera de defensar el seu projecte de la porció de l’independentisme que ha trigat més a apuntar-se al diàleg i a la negociació.