Hi va haver un temps en què els principals carrers de les poblacions catalanes de certa mida eren un eixam ben alineat de sucursals de caixes i bancs. Fins a 20 marques diferents que podien enumerar-se gairebé de memòria. Des de les caixes més petites en procés d’expansió fins als grans bancs d’arrels càntabres i basques. Competien a oferir els millors dipòsits, els fons aparentment més rendibles i, sobre tots els manaments de les finances, a donar la hipoteca amb la més apetitosa de les condicions. Si podia ser, afegint un crèdit formidable per comprar-se un bonic cotxe. Aquells temps de roses i violins van acabar com el rosari de l’aurora. El sector financer espanyol, aquell que passava per ser un dels més sòlids del món, es va esbocinar. Caixes i bancs enfonsats i rescatats on van acabar guanyant els més forts. Darwinisme en estat pur.
Sector bancari
El Sabadell no es vendrà a qualsevol preu
El consell d’administració presidit per Josep Oliu reflexiona una resposta davant l’opa. El factor emocional pesarà més del que s’augura
El més llegit
- Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals
- Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre
- Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»
- ‘La casa dels horrors’ d’Oviedo tenia un desmesurat consum d’aigua i una sala d’estudi per als tres nens
- Barcelona prorroga 24 hores el permís d’obres al Camp Nou